¿Qué os parece ANA MARIA MATUTE como escritora?

ballena-gris

No he leído nada suyo,pero me dispongo a hacerlo.He mirado algunos libros suyos por encima,y un poco su trayectoria,y me parece una escritora muy interesante.¿Habéis leído obras suyas?,¿es tan buena como parece?.

GRACIAS

anonymous

Hola...te recomiendo que leas de Ana Mª Matute su fantastico libro escrito en 1996:

"Olvidado Rey Gudú"

Impresionante relato que no se enmarca en la literatura fantástica convencional. Ni duelos a espada ni héroes victoriosos, el libro se centra en las pasiones y miedos humanos que cada personaje representa: la ambición, el poder, el amor, la inocencia, la mezquindad... Sin embargo, para mí el libro hace especial énfasis en otro concepto: el olvido. Todo es fútil, todo está destinado a desaparecer sepultado por el olvido, siendo también el destino otro eje de la narración. La auténtica muerte, tanto para los reinos que con tanto esfuerzo se construyen como para los hombres y las mujeres que los habitan, es el olvido. Toda la resistencia que los personajes oponen a ese olvido es inútil. Un libro para disfrutar del dominio del idioma de Matute, escrito con gran lirismo, y que deja una sensación agridulce y nostálgica con cada página que se lee. Mención aparte merece el personaje de Ardid, así como su evolución a lo largo del relato, siendo el personaje más complejo de la historia. Imprescindible para los amantes de la literatura con mayúsculas.

Ambientada en la Edad Media, Olvidado Rey Gudú tiene un gran componente de fabulación y fantasía, y narra el nacimiento y la expansión del Reino de Olar. Multitud de personajes, aventuras y el propio paisaje sumergen al lector en una trama en la que todo interviene: el ansia de poder, lo desconocido, el miedo, el placer de la conquista, el amor y la ternura. Como símbolos de lo inalcanzable, el misterioso Norte, la inhóspita estepa al Este, y el Sur, rico y opulento, limitarán la expansión un Reino en cuyo intrigante devenir intervendrán la astucia de una niña sureña, la magia de un viejo hechicero y las reglas de juego de una criatura del Subsuelo.

Olvidado Rey Gudú compone la gran metáfora del Hombre y su Historia. Realidad y leyenda, pasado y futuro se confunden en una ficción que se nutre de las inquietudes, dudas y anhelos que desde siglos animan y dominan a la naturaleza humana.

El verano es una buena epoca para esta lectura, para poder paladear lo que vayas leyendo... te harás una clara idea del tipo de escritora de raza que es Ana Mª Matute.

Un saludo.

anonymous

Biografia

Anna Maria Matute i Ausejo (Barcelona 1926) Escriptora en castellà. Debutà molt jove amb novel·les com Los Abel (1948), Las luciérnagas (1949, versió íntegra del 1993), Fiesta al Noroeste (1953, premi Gijón 1952), Pequeño teatro (1954), premi Planeta, En esta tierra (1955) i Los hijos muertos (1958), sobre la guerra civil de 1936-39, Primera memoria (1960), premi Nadal 1959, de gran difusió, Los soldados lloran de noche (1967; premi Fastenrath 1969), La trampa (1969) i La torre vigía (1971). A més, ha escrit llibres de versos (De ninguna parte, premi Antonio Machado 1993), narracions com Los niños tontos (1958) o La Virgen de Antioquía y otros relatos , escrita el 1963 però no publicada fins el 1990, i narracions per a infants (premi Andersen, 1970 i Premio Nacional de Literatura Infantil el 1984 per Solo un pie descalzo, editada el 1983). El 1996 publicà Olvidado rey Gudú, extensa i complexa fantasia medievalitzant. La violència passional i l'ambientació, sovint sòrdida, servides amb un llenguatge dinàmic, n'han fet una de les primeres escriptores en castellà de la postguerra. El 1996 ingressà a la Real Academia Española.

Obra

Los hijos muertos

Los hijos muertos té com a tema aquells que han sofert la guerra i la dolorosa postguerra i que són incapaços de conviure i ni tan sols de viure amb il·lusions. Els fills morts no només són aquells que han mort en el camp de batalla, sinó els que viuen la impotència de la postguerra. La novel·la té tres parts. La primera, "El tiempo", són les evocacions de Daniel, el protagonista, és refereixen a la seva infantesa a Hegroz i a la seva joventut a Barcelona fins que com un vençut més de la guerra civil, ha d'emigrar a França. La segona part, "El hambre y la sed", manté com a figura principal a Daniel Corvo, però les evocacions d'aquest s'alternen amb les d'un altre personatge, Miguel Fernández, que anirà guanyant relleu fins al final de la novel·la. el marc temporal dels records és per a Daniel, el començament del seu exili a França i per a Miguel la seva infantesa marcada per les crueltats de la guerra fins l'hora en què, mort el seu pare i separat de la seva mare, és transportat amb altres nens al sud de França. I la tercera part, "La resaca", recull, sobretot, els records de Miguel a França, la seva repatriació el 1945 i el progressiu enfonsament de la seva moral a Barcelona fins el 1947, any en el qual, dedicat al contraban de drogues, és detingut i condemnat a treballs forçats.

En esta tierra

En esta tierrra és el procées de transformació des d'una suau exitència fins al dolor en l'ambient de la guerra civil i les seves conseqüències. la protagonista és Soledad, una adolescent a qui els "rojos" li mataren el pare a començaments de la guerra civil. Viu a Barcelona, amb l'àvia, la mare, un germà i uns refugiats. Mentre, Soledad treballa en una escola, on ha de defensar-se del director, antic preceptor seu, ara mutilat; el seu germà es dedica a robar i a malviure, en companyia del pillet Chanio i d'un tal Daniel, que mor tuberculós. Aquest té dos germans: Pablo, un anarquista, i Cristián, oposat a Pablo en idees, però que sempre ha depès d'ell. En un bombardeig mor el pare d'aquests nois i Pablo queda malferit i se suïcida, abans de seguir vivint víctima de les ferides. Abans del suïcidi, entrega Cristián les claus de la seva torre, on es refugien Soledad i Cristián on descobreixen l'amor. El SI els troba i els condueix a presons diferents. En acabar la guerra els amants es busquen i quan Cristián corre cap a ella una bala el fa caure davant els tancs dels vencedors. La voluntat de l'obra és la de recollir lles conseqüències dela guerra civil.

Te recomano aquestes dos llibres: